Disfunció temporo-mandibular

Torna a somriure com abans

L’articulació temporo-mandibular (ATM) uneix la mandíbula amb el lateral del cap i juga un rol fonamental en accions quotidianes com la parla, la masticació o la deglució, ja que té com a funció obrir i tancar la boca. Quan el disc articular no es troba en la seva posició correcta, afecta el funcionament d’aquesta articulació, provocant una disfunció que afecta els músculs lligats a ella i generant molèsties, tensió, inflamació i fins i tot dolor.

La disfunció temporo-mandibular (DTM) és un conjunt d’alteracions que provoquen dolor al voltant de l’ATM i els músculs circumdants. Es produeix quan, en contreure la mandíbula i grinyolar les dents, s’exerceix més pressió sobre els músculs mandibulars i aquests s’inflamen. Aquesta disfunció pot afectar la capacitat de parlar, mastegar, deglutir o respirar.

El pacient amb DTM pot presentar:

  • Dolor a l’articulació temporo-mandibular.
  • Dolor, pressió o brunzit a les oïdes.
  • Dolor de coll i espatlles.
  • Migranya o dolor de cap crònic.
  • Rigidesa dels músculs mandibulars.
  • Moviments limitats de la mandíbula o bloqueig d’aquesta.
  • Sensibilitat dental.
  • Cruixit o grinyol de l’articulació temporo-mandibular en obrir o tancar la boca.
  • Una mossegada incorrecta.
  • Problemes de visió i mareig.
  • Disminució de la capacitat auditiva.

Les principals causes que provoquen una disfunció temporo-mandibular són l’estrès, les tensions emocionals, el bruxisme, les lesions a la zona de la mandíbula, els problemes de maloclusió, alguns tipus d’artritis, infeccions i malalties autoimmunitàries o bé factors genètics o hormonals.

El tractament més adequat dependrà de la causa que origina la DTM. En general, l’abordatge terapèutic se centra en el problema d’origen per eliminar el dolor i tractar els símptomes que presenta el pacient.

Per altra banda, en alguns casos pot ser necessari, a més, l’ús de fèrules de desprogramació muscular o bé la realització d’exercicis establerts per un fisioterapeuta.

En casos més complexos, es podria recórrer a la cirurgia per netejar l’articulació d’adherències i fibres o per a la col·locació d’una pròtesi.