La salut bucodental en l’infant

Per què tenir cura de les dents de llet si no són les definitives?

Molts pares i mares ens pregunten quan ha d’anar un infant per primer cop al dentista, des de quan s’ha de raspallar les dents, si val la pena tenir cura de les dents de llet si no són definitives, si li calen aparells correctors essent tan petit i un munt de qüestions més. Totes aquestes preguntes són bàsiques i alhora importants. A continuació, intentem respondre alguns dels dubtes que sovint ens traslladen a la consulta i d’altres que potser se silencien, però que també s’haurien de fer.

A partir de quina edat l’infant ha de visitar l’odontopediatra?

És important que l’infant visiti l’odontopediatra des de que surt la primera dent de llet. A partir d’aleshores es recomana una visita anual. Durant els primers tres anys de vida, alguns infants poden presentar patologies que necessiten ser tractades de forma precoç per un especialista, com malformacions, posició inadequada de les dents (maloclusions) i càries. A més, en aquesta primera etapa aprofitem per aclarir dubtes de com tenir cura de les dents i instaurem pautes d’higiene, especialment en els lactants amb factors de risc de presentar una patologia. Actualment, hi ha serveis especialitzats en odontologia del nadó, dels zero als dos anys.

Per què és important que l’infant sigui tractat per un dentista pediàtric?

El dentista pediàtric té una formació especialitzada en la salut bucodental dels menors de 18 anys, ja que infants, preadolescents i adolescents necessiten un enfoc diferent en el tracte, tant pel que fa al seu comportament com per les necessitats dentals. Per això l’odontopediatra és el professional sanitari més qualificat per atendre’ls. Segons alguns articles, més del 75% de la població té por d’anar al dentista. Aquesta fòbia té l’origen en primeres experiències traumàtiques per part d’un odontòleg no especialitzat en infants. Si no arrosseguen vivències negatives, no els costarà tant anar a l’odontòleg un cop siguin adults.

Per què curar les dents de llet si no són definitives?

Moltes afeccions bucodentals són doloroses i cròniques, i provoquen patiment als infants si no reben un control correcte. Mantenir la salut de les dents de llet és important per prevenir problemes més endavant, a la vida adulta. Per exemple, les càries que no es tracten poden afectar a les dents definitives que estan en desenvolupament. Les dents temporals tenen moltes funcions com la masticació, proporcionar espai per les dents permanents i ser la seva guia en la posició correcta, i participar en el desenvolupament de la parla.

La medicación para la osteoporosis puede tener repercusión bucal

Un problema cada vez más frecuente es el que causa la medicación para prevenir la osteoporosis, tratamiento habitual para pacientes después de la menopausia. Este grupo de medicamentos llamados bifosfonatos utilizados para frenar la reabsorción ósea excesiva y prevenir complicaciones como las fracturas de cadera, paradójicamente alteran la fisiología de los huesos de la mandíbula y dificultan la cicatrización de esta zona cuando se somete a una paciente a ciertos procedimientos odontológicos de cirugía. Por ello es muy importante que la paciente indique a su odontólogo toda la medicación que toma para que puedan llevarse a cabo todas las medidas oportunas necesarias.

Com es poden prevenir les càries?

Una dieta nutricionalment desequilibrada o insuficient, com l’excés de sucre, i la manca d’hàbits en salut dental poden contribuir a l’aparició de càries, també en infants. Les càries estan causades per l’acumulació de bacteris, que formen una placa que genera uns residus eminentment àcids. Col·loquialment, podríem dir que forada la dent i amb el temps poden arribar al nervi. Per això, són doloroses. Una higiene dental correcta, especialment fer el raspallat després de cada àpat, és clau per evitar les càries. Però aquesta tasca, que ha d’esdevenir un hàbit, requereix d’un treball parental que no sempre existeix, especialment en els casos de famílies en situació de vulnerabilitat.

Què poden fer els pares i mares per millorar l’estat de salut de l’infant? El més important potser és aconseguir un hàbit en l’infant quan és petit, ja que d’adult serà molt més difícil. A edats primerenques, quan encara no hi ha habilitats psicomotrius prou desenvolupades, el més important és simplement que vegin als seus pares i mares raspallar-se les dents i que ells ho facin, encara que la tècnica no sigui prou bona o eficaç

Quins problemes dentals pot tenir un infant?

Les càries afecten a la ingesta i això fa que evitin mastegar amb les dents afectades. Fins i tot, hi ha infants que no mengen o ho fan de manera limitada per no tenir dolor. D’altra banda, les dents poden influir en una pronunciació incorrecta de les paraules, sobretot afectant les lletres efa i essa. En els casos que passen més temps sense detecció, pot ser indispensable l’assistència d’un logopeda per corregir mals hàbits que l’infant adquireix. Per últim, la salut dental també té conseqüències en l’esfera emocional. Les dents ennegrides, desgastades o absents poden afectar la seva autoestima i que eviti somriure o mostrar la boca als altres. Un cas similar es dona també amb l’halitosi.

Quins tractaments es realitzen en infants?

Una visita periòdica a l’odontopediatra pot contribuir a detectar precoçment alteracions en el desenvolupament i la forma de les dents i maxil·lars dels infants, i saber si són necessaris tractaments d’ortodòncia o rehabilitació. En el cas d’una deglució atípica n’hi ha prou amb unes pautes pels pares i mares i unes sessions de logopèdia per resoldre-ho. En canvi, si el problema es detecta quan ja està molt instaurat l’hàbit, pot fer falta el tractament amb ortodòncia per revertir-ho. En el cas d’una patologia de maloclusió sempre és més fàcil o favorable resoldre-la precoçment amb tractaments interceptius, que no pas amb correctius quan l’infant ja ha crescut. O si l’infant pateix una hipertròfia de l’amígdala, li pot dificultar la respiració i ser una de les causes d’apnees obstructives de la son en l’infant (entitat diferent de l’apnea obstructiva de la son de l’adult).

Descarrega’t la la versió en pdf d’aquesta guia aquí